Jazz, la improvisació perfecta.


Jorge Pardo a Banyalbufar. Agost 2015. (Foto amb Iphone 4s) 

Una vegada un amic, en Jordi Alfonso, em va dir ara ja fa molts anys: "a mi m'agrada molt el Jazz, però no em posaré a escoltar-lo a casa quan hi ha la família, no seria aguantador". Com que aquí xerrem d'audiovisual, avui d'àudio.


Després d'uns quants anys sense escoltar Jazz, diria que 4 o 5, sense exagerar, ho he tornat a fer en condicions idònies. No vull dir posar-se un disc a casa o escoltar algun tema per la ràdio. Vull dir asseure'm a primera fila davant d'un mestre del Jazz. Observar com sona la flauta o el saxòfon i veure la música reflectida en el rostre on els seus gestos sincronitzen amb la bateria, piano i baix fent de l'escenari un món improvisat i en perfecta sintonia amb un guió increïble, difícil d'imaginar, imperfecte i perfecte al mateix temps, Jazz.

Un exemple de Jorge Pardo en directe: